Reflexions en veu alta: Més literatura a secundària i batxillerat

-








Des de fa temps, diverses veus provinents de la universitat i també d'entitats culturals que s'alcen per demanar que hi hagi més continguts dedicats a la literatura a secundària i a batxillerat. El cert és que cada vegada, s'ensenya més llengua i menys literatura. La literatura, llegir, els clàssics sempre han sigut un camí per ensenyar a llegir, pensar, imaginar, somniar,etc. Llegir literatura permet fer exercicis literaris perquè els nens i els joves aprenguin a redactar imitant els grans mestres de la nostra tradició literària. Cal que continuem alçant veus a favor d'una dama que sempre ens acompanya, perquè la trobem al cinema, als teatres, inclús en spots publicitaris que s'hi inspiren. Per tant, la literatura ha de ser part de la nostra formació perquè creixem com a persones i com a lectors/lectores.

Comentaris

  1. Júlia7 d’agost del 2012, a les 8:46

    Ensenyar literatura no vol dir ensenyar a escriure bé, durant anys i panys s'ha qüestionat si la literatura havia o no de ser assignatura obligatòrica. Com en tot, depèn de com i qui.Les antologies literàries escolars, molt útils, han desaparegut del mapa fa anys.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls7 d’agost del 2012, a les 8:57

    Discrepo, crec que sí que es pot ensenyar a escriure bé amb la literatura i tenint en compte les regles. Jo sóc professora de català i he ensenyat a escriure i redactar amb poemes, fent fer narracions a partir d'il·lustracions. I sí la literatura hauria de ser obligatòria perquè també es fa història, història de l'art, filosofia...

    ResponElimina
  3. Júlia7 d’agost del 2012, a les 9:16

    Sí, tens raó, però també hi ha professors de literatura, com d'història, que ensenyen 'autors', dates i estils i a escriure, relacionar i interioritzar, poquet.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls8 d’agost del 2012, a les 14:39

    La literatura es pot ensenyar de moltes maneres, el context històric és tan important com interioritzar el text. Ensenyar a escriure significa a redactar bé, a partir dels grans mestres. Per sort, hi ha professors que sí que saben com ensenyar la literatura.
    Gràcies Júlia!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació