Antaviana 6.0

Avui com cada darrer dia de l'any, cal fer un flashback per valorar literàriament i cultural l'any que som a punt d'acomiadar. D'entrada, enguany ha sigut l'any de la celebració del naixement d'un dels grans de la cultura catalana Pere Calders, i dins d'aquest marc vaig tenir la sort de participar en una Conferència sobre Pere Calders, conjuntament amb Andreu Banús i el grup de teatre la Colmena, al teatre Sagarra de Santa Coloma, sota la direcció d'en David Marin. Després també ha sigut un any, on molts àmbits de la cultura han vist minvar els seus recursos econòmics, però no l'entusiasme de lluitar per uns valors que formen part de nosaltres. Potser ha estat també l'any que he dedicat menys temps a actualitzar aquest bloc, però també he triat més acuradament els posts que he volgut escriure o penjar. Crec i sempre ho crec que un bloc, sigui del tipus que sigui no el fa només l'autor/a sinó que també el fa la gent que el llegeix, i fins

Per sorpresa meva, i en dia d'ahir 28 de desembre, dia de bromes, en David Madueño em va dir que al programa "L'última troballa" conduït per Jordi Llavina dedicaven uns segons a parlar del meu bloc "A l'altra banda del riu" i gràcies a aquest fet, l'Arlequí ha fet renéixer de les cendres el bloc, així que us poso l'enllaç del darrer post, perquè mireu tot el programa esmentat que és força interessant. L'última troballa

Tanco els ulls, i quan els obro milers de branques color oliva m'abracen fent fugir els corbs negres del meu voltant. Rajolins aigua dolça em penetren a la pell i torno a ser una nena... Visc dins dels móns dels somnis, del qual no em vull despertar mai. Tanco

Els carrers de la ciutat dormen. Cap pas de vianants, ni un sol lladruc de cans cantant a la lluna plena.  Sentim el silenci de l'asfalt, mentre l'ànima trenca el mutisme com un munt de flors que s'obren amb la llum del sol.

Aquí teniu l'arbre dels desitjos literaris, artístics, musicals per al 2013. Escriu el teu desig, abans que toquin les campanades de les 12 del dia 31.

                                                             BON NADAL! 

Des de ben petita, m'havia sentit identificada amb el protagonista del conte L'aneguet lleig . I és que com bé sabeu a l'escola, hi ha nens i nenes que es dediquen a crear falsos complexes als qui érem tímids i fràgils. I a mi en aquella època i fins l'adolescència em van convertir en l'aneguet lleig i rebutjat per la majoria de gent. I des de fa uns anys, em vaig trobar nedant pel llac, i retrobant-me a mi mateixa, quan va aparèixer el cigne sota l'aigua. I hi ha moments màgics, que et recorden que tu sempre has sigut el cigne, però ho ignoraves, i que ara ja ho saps.

John Lennon ens desitja Happy Christmas i canta a favor de la pau, i encara que sigui un tòpic, que la pau sigui en tots vosaltres ara i sempre! Bones festes!

Avui, he pujat a un taxi, i en una emissora de ràdio, una oient ha trucat per demanar la banda sonora del film Never ending story. L'oient ha explicat que quan va veure el protagonista del film llegir, va ser quan ella va aficionar-se a la lectura.  I ara, com a mare fomenta la lectura de llibres en els seus fills. Primer han de llegir el llibre i seguidament poden veure el film del llibre llegit. He pensat que era una bona manera de fomentar la lectura des de casa als petits i joves. I tant! Qui diu que la gent no llegeix! Resulta que al nostre voltant, pares, mares, educadors i mestres (entre aquests darrers m'hi compto ho) cerquem, investiguem estratègies per fomentar l'hàbit lector. Per exemple, enguany a les classes, dedico una hora a la setmana, per tal que els alumnes llegeixin al menys 40 minuts la lectura prescriptiva, i la lectura silenciosa i individual a l'aula resulta un molt bon exercici de lectura i de fomentar l'hàbit lector dels joves.  Cal feli

Dos móns, tu i jo, mar i cel. Cega davant dels teus ulls... Avui he vist el sol.

Un dia et despertes amb uns records amargs que han esdevingut fum, fum que s'emporta el vent del nord.

Des de ben petita, tenia la idea o potser l'ideal que escriure contes em serviria per transformar una miqueta el món, i si més no, la realitat que m'envoltava. Quan et fas gran, creus que aquesta idea és una utopia, però sovint em pregunto: la cultura pot transformar el món? Quan es va acabar la guerra civil l'any 1939, un grapat d'intel·lectuals catalans es van exiliar, d'altres van optar per quedar-se i lluitar des de dins, i d'altres van ser afusellats i/o empresonats pel règim franquista. Posteriorment, durant la postguerra, molts d'aquests escriptors, artistes, músics, etc. van lluitar no només perquè no morís la cultura catalana, sinó també per transformar-la, i així que esdevingués una cultura que traspassés fronteres enllà. Aquells que van deixar-nos el llegat que avui és la nostra llengua i els nostres clàssics ens han ensenyat que sí que podem transformar el món, llegint, escoltant música, i dient el què sentim davant d'una realitat plena d

Em vaig llevar, i quan vaig sortir de casa, els meus peus passejaven a les palpentes per camins de boira. No sabia on anar, ni tan sols recordava d'on venia.  Només caminava i avui encara camino per trobar la llum del sol.

Fa més de trenta anys que molta gent tant del carrer, com d'algunes institucions d'arreu, País Valencià, Illes Balears, Catalunya... han lluitat per la normalització del català. Jo des de ben petita, he tingut la sort de poder aprendre bé la llengua catalana a l'escola, i gràcies a aquest fet, que prové de la lluita de molts dels qui es van deixar la pell a la Guerra Civil, i els qui els han precedit temps enrere, així com dels qui van creure en la democràcia, i amb ella van lluitar pel català tant al carrer, com a l'escola, i a les administracions. Ara, que havíem aconseguit una bona immersió lingüística i que malgrat que a les escoles la llengua vehicular real sigui el castellà, em sembla que hem anat pel túnel del temps i tornem a ser allà, on els nostres avantpassats, i els nostres avis,àvies, tiets, mares.. han fet possible que jo avui sigui professora de català, i també que pugui escriure en aquest bloc. Aquest tema és molt seriós, ja no es tracta d'un tema po