Ateneuesfera d'hivern: Actualitzar o seleccionar continguts?


Fotografia feta ahir a l'Ateneu Barcelonès, a quarts de cinc de la tarda.


El passat dissabte 12 del nou any 2013 es va celebrar l'Ateneuesfera d'hivern i la primera del nou any a la Sala de Juntes, de l'Ateneu Barcelonès, l'espai històric de tantíssims escritpors/res que ens han deixat un llegat literari incalculable i inoblidable. Érem una llarga llista d'assistents-blocaires, i es van afegir a la reunió cinc blocaires més, entre ells l'escriptor Jaume Subirana, autor del bloc Flux, un bloc realment interessant. Doncs bé, una de les qüestions que va llançar l'organitzador i moderador Guillem Carbonell fou la següent:  " "tots ens obliguem a actualitzar el bloc o blog?". En aquest punt es genera el següent dubte: Actualitzar o seleccionar continguts? I és que al menys jo, tenint en compte que el meu bloc és literari i de literatura, si alguna cosa he après en aquests cinc anys com a Arlequí és que de vegades és millor esperar a tenir un bon apunt i per tant un tema interessant per penjar, que no pas penjar dia a dia posts que després a mi, com autora i lectora, em resulten potser repetitius, innecessaris, o gratuïts. Jo sempre tinc a la meva capçalera la famosa cita de Txèjov: "Si en una obra de teatre, hi ha un clau a la paret, és per a què algun dels personatges de la història s'hi acabi penjant". A més, quan hom intenta escriure literatura, a més o menys gràcia, sap que allò "d'escriure a raig" de Joan Maragall era una teoria poèticament bella Però a la pràctica, tot el qui intenti escriure una mica seriosament és conscient que cal idear, gestar, i anar construint progressivament un text literari, encara que sigui una sola línia. I jo cada vegada camino més cap a aquest rumb. Per què si alguna cosa he après al llarg dels anys com a escriptora és que escriure vol temps, esforç, treball, revisió, i més revisió fins que allò que tens en esborrany decideixes publicar-ho, i tot i així sempre es pot tornar a revisar. Perquè quan publiques no escrius per a tu, escrius per als altres, per als lectors/res potencials. Per tant, quan escrius has de pensar en ells i elles. No pots intentar vendre'ls gat per llebre i donar-los a llegir quelcom que ni tu mateix/a llegiries. Per tant, tot i que, respecto sincerament els blocaires que són del parer d'actualitzar dia a dia el seu bloc o blog, jo prefereixo seleccionar continguts.

Comentaris

Helena Bonals ha dit…
Tot i que sovint me n'adono de les virtuts de revisar, per molt que corregeixis un text, pot acabar sent dolent igual. El millor és adonar-te'n. Però ningú pot estar cent per cent objectivament convençut del que publica. Jo tinc moltes sorpreses en aquest sentit. I fins el més gran escriptor té obres fluixes.
Enric H. March ha dit…
Com molt bé dius, Roser, ocupar l'espai de l'Ateneu, la sala on van estar però també la resta de l'edifici, t'impregna de tota la seva història.

Jo em prenc el bloc com una eina. No em preocupa tant el resultat final (que també) com el fet de tenir un lloc públic en què m'obligo a escriure com a exercici i com a disciplina. No és un lloc definitiu com la pàgina d'un llibre.

M'agrada aquesta imposició no tant de publicar com de posar-me a treballar i saber que hi ha gent que està esperant que diguis alguna cosa.

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies