Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2013

Creació poètica: Polsim

Èol esquinça el teu jo de marbre.
Les esquerdes, neixen, creixen i moren
convertint l'home ideal
en polsim.




Creació poètica: L'aigua dolça de l'oblit

Les meves passes cerquen un mirall, el mirall sense jo ni tu. El meu peu descalç s'endinsa a poc a poc en l'aigua dolça de l'oblit.

Bloc, nominat la millor iniciativa blogaire 2012

L'estiu del 2007 vaig iniciar la meva aventura blocaire,blogguera a la xarxa amb el bloc Antaviana, amb el meu alter ego l'Arlequí. Ja sabeu que al principi era un espai per a publicar textos, és a dir, per autoeditar-me, però més endavant van néixer seccions d'entrevistes, jocs literaris, música, biografies, articles, etc. Però un bloc o blog no el fa només qui l'escriu, també el fan les persones que el llegeixen ja siguin en silenci, o amb la paraula, és a dir, deixant el seu pas per aquí en un comentari. I és que resulta que fa pocs dies per casualitat, vaig descobrir que aquest bloc ha estat nominat  pels lectors/res als premis C@ts per la millor iniciativa blogaire 2012 pel Joc Especial Pere Calders, dins l'Any Calders. La veritat és que em fa il·lusió que vosaltres que em llegiu, i sou constants, tant si actualitzo cada dia, com si actualitzo de tant en tant, hagueu pensat en aquest espai, i en aquest joc perquè jo sempre que proposo iniciatives, jocs, etc. e…

Reflexions en veu alta: El tancament de llibreries emblemàtiques

Imatge presa de la pàgina web  http://www.maiera.wordpress.com


Fa pocs dies, sabíem pels mitjans de comunicació, que la llibreria Catalònia tancava les seves portes. Un fet inesperat, i inimaginable, per aquells qui hem crescut passant, entrant, fullejant llibres, comprant, participant en maratons poètiques, o en presentacions llibresques. Aquest no és un fet puntual per desgràcia, ja que fa que poc després d'aquest tancament, els mitjans anuncaven el tancament de la Llibreria Proa. No cal ser una persona molt intel·ligent per deduir que està passant, i és que tot el negoci del llibre s'està concentrant progressivament a La Casa del Llibre. En fi, som en un moment en què sembla que tornin els monopolis, i sembla que aquests estan tocant d'a prop a les nostres llibreries, i és evident que per ara ningú no ho pot aturar. Els llibres sempre han sigut un producte comercial, però més que mai ara esdevenen com a tals, ja que el mercat neoliberal ens empeny cap aquest camí. I pel…

Joc creatiu literari: Ajuda'm a escriure un conte: Escrivim-lo tots junts

Fem un conte entre tots, a partir de les vostres propostes. Jo començo i vosaltres podeu continuar la història. Animeu-vos a participar-hi.

Els Personatges:
la fetillera despistada
un mestre de dibuix  enamorat d'una escultura femenina
l'estudiant tímid enamorat
l'actriu de cinquanta anys
Un músic carrer solitari


Una mitjanit de primavera, un músic solitari passejava pels carrers. 


El bloqueig de l'escriptor/a

Darrerament, tinc un d'aquells mals que tot escriptor/a ha patit, pateix, i patirà: el bloqueig. Fa dies que intento pensar en alguna idea, que m'ajudi a teclejar paraules amb sentit, però el meu cap diu que no, que ara  no pot. I és que quan intentem dedicar-nos a escriure, hem de ser conscients de tots els aspectes que comporten, entre ells moments en què encara que et posis davant la pantalla, no hi ha res per a dir, i si és així millor callar de moment. Aquest estat transitori genera en mi un cert enuig perquè voldria poder desbloquejar-me, però sé que com tot, cal deixar que tot flueixi perquè torni a començar el cicle, és a dir, s'iniciï el desblogueig anhel·lat, i pugui reprendre la tasca creativa. Malgrat tot, aquests moments d'inactivitat creativa són bons per aturar-se a pensar cap on podem anar, literàriament parlant, així que benvingut siguis bloqueig de l'escriptor/a.

Reflexions en veu alta: Mite o ésser humà?

Fa uns dies, un dissabte a la jam poètica del taller del M.A. Para, amb un bon colomenc i amic, Jordi Valls vaig començar a descobrir les biografies "ocultes" de diferents escriptors/res com Riba, Espriu, Rodoreda, Vinyoli... I és que des que vaig estudiar-los i llegir-los durant els meus anys d'estudiant de carrera, em esdevenien per a mi Mites. I aquell vespre en un ambient poètic, i on el vi ajudava a dir veritats, vaig desmitificar i humanitza en uns segons a tots els qui no feia gaire havia mitificat. Així doncs la pregunta és Mite o ésser humà? Ja se sap que al voltant de les biografies oficials dels escriptors, artistes, músics, pintors... hi ha les biografies que se saben per rumorologia, rumorologia que sempre  té alguna veritat de fons. I certament, conèixer algunes dades sorprenents d'aquells que teníem en pedestals, no provoca que deixem de llegir-los, ni d'entrar en el seu cosmos literari. Simplement els humanitzem, perquè tots els qui ens dediquem …