Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
De sobte, topa amb aquella dona de mirada fetillera i sent un neguit interior que despista tots els seus pensaments.
ResponEliminaI la dona fetillera i despistada com era va voler fer un encanteri i ai! com sempre es va equivocar i sense voler va convertir aquell músic solitari en....
ResponEliminaBé, bé, Montse i Elfreelang, aquesta història pinta molt bé. A veure com la seguiu!
ResponElimina... una escultura femenina enamorada d'un mestre d'art que l'estava dibuixant al carbonet...
ResponEliminaLa fetillera, es va quedar molt trista, perquè en realitat aquell músic solitari l'havia enamorat. No volia una escultura femenina i menys enamorada d'un altre.
ResponEliminaQuè podia fer? Ella es deia sóc fetillera, per molt despistada que sigui, alguna cosa he de poder fer.
Rafel, Carme molt m'agrada com continua la història! A veure com continuarà, estic intrigada!
ResponElimina