Antaviana 6.0

un llibre per celebrar el Sant Jordi d'enguany!

Avui en un concert de la Locomotora Negra del Palau de la Música, com a peça de cloenda i per oblidar el moment dur, i cru que vivim, ens han reviscolat al rei del jazz, Louis Armostrong, amb la seva universal cançó: What a wonderful world.

Passejant per un bosc, apartat de la multitud de copes verdes sorolloses, he escoltat el silenci d'una flor, la flor del silenci del taronger. L'has sentit tu?

Fa relativament ben poc, vaig descobrir un llibre, del qual n'havia sentit parlar sempre a casa, i finalment, va caure a les meves mans i el vaig llegir. Vaig entrar en el món del Petit Príncep, de l'aviador que no podia volar, i em vaig enamorar de ple d'aquest llibre.  I és que l'argument, els personatges i tota la filosofia que es desprèn per les pàgines d'aquesta obra universal se't fiquen per dins, començant pels ulls, els ulls interiors, i es produeix una catarsi, pràcticament impossible de descriure. El cert és que aquell petit marrec que sembla que no sap cap on va, demostra que té inquietuds, idees, dubtes i sentiments d'un adult però sempre des de la perspectiva visual d'un nen. El fet mateix que ell estigui enamorat d'una rosa, la flor més efímera que existeix, i que sap que pràcticament és un amor impossible, això el fa créixer i l'apropa a l'aviador, l'adult. Cada paraula, cada idea, et fan viatjar a un munt de planet

Amagats entre les fulles d'un arbre, els ulls de la nit, m'esguarden en silenci. El Mussol m'acompanya en els meus somnis, sense dir cap paraula.