Efemèride: James Joyce

-






El 2 de febrer de l'any 1882 va néixer James Joyce. Joyce va ser un dels escriptors que va propiciar el trencament amb els esquemes de la novel·la decimonònics, a partir de l'obra Ulisses. Si sóc sincera no he llegit aquesta obra, però sí sé que ell va introduir tècniques narratives novedoses com el conegudíssim monòleg interior, és a dir, la figura del narrador desapareix per donar pas als pensaments, somnis, inquietuds... del protagonista de la citada obra. Això sí, vaig llegir Dublinesos, un gran conjunt de relats amb una unitat i ple d'històries i personatges perfectament traçats que captiven als lectors i lectores des del principi. Així doncs, dediquem aquesta efèmride a James Joyce, un dels integrats de l'anomenat "modernisme anglosaxó".

Comentaris

  1. Helena Bonals3 de febrer del 2014, a les 13:33

    Jo crec que mai no podré llegir l'Ulisses, no sé si és culpa de l'autor o meva.

    ResponElimina
  2. Elfreelang3 de febrer del 2014, a les 21:57

    llegir Ulisses costa.....jo el tinc a mitges i encara no he gosat reemprendre la lectura ...però Joyce era tot un geni!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas4 de febrer del 2014, a les 10:42

    Jo també el vaig deixar abandonat a mitges, l'Ulisses, però no em proposo pas reemprendre'l. M'avorria sobiranament. Em sap greu dir-ho.
    En canvi sí que vull llegir Dublinesos.

    ResponElimina
  4. M. Roser7 de febrer del 2014, a les 23:27

    Jo no he llegit Dublinesos, però he vist un munt de vegades la pel·lícula perquè m'encanta...No sé si és molt fidel al llibre...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació