Joan Brossa: Itinerari "A" d'autocar

-

El matí del dissabte 28 de juny, vaig tenir el plaer de participar en un itinerari poètic: "l'Itinerari "A d'autocar" organitzat per la Fundació Joan Brossa. Es tracta d'un recorregut en autocar que comença al Velòdrom d'Horta amb el "Poema visual transitable en tres temps". Una obra que com indica el títol tracta de la vida i la mort. Així doncs, vam fer un passeig literari guiat pel periodista Sergi Andreu, qui ens explicava la vida i les obres de Joan Brossa i llegia poemes escrits de l'autor.  Vam seguir l'itinerari amb "La ciutat renovada", és a dir, amb la reconstrucció del Pabelló de la República a Barcelona, i amb el "Record d'un malson" al Museu de la Immigració de Sant Adrià de Besós, on hi ha un tren ple d'història; un museu molt interessant.
Després vam anar a Badalona, on vam trobar el poema corpori "On es bada l'ona". Allà ens esperava una periodista de la televisió de Badalona per entrevistar alguns dels participants sobre l'itinerari. Tot seguit, vam arribar a Sabadell on vam admirar el poema "A de barca" situat a prop d'un bellíssim llac. Vam acabar la ruta, a l'última obra corpòria de Joan Brossa la Façana de l'Ajuntament de Mollet del Vallès. En aquesta façana hi ha una A de color vermell ajaguda, a dins hi ha un peix anomenat moll, i al voltant  unes ones, i un llangardaix de ferro que sembla viu. Tot el dia, l'esperit de'n Brossa ens va acompanyar per mostrar-nos el seu llegat, que ara ja és el de tothom qui vulgui entrar dins la poesia visual brossiana.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació