Antaviana 6.0

Després del parèntesi blocaire, comença aquesta nova etapa tardorenca, i ja pròxima a l'hivern, amb una nova secció: Cinefòrum, on penjaré vídeos de curts, fragments de pel·lícules, etc. per iniciar debats que com no siguin culturals, literaris i/o artístics. I inicio aquesta secció novella, posant-vos el curt "El proverbio chino", un curt que he conegut i estic treballant al Màster d'Humanitats, a la matèria de Teoria social i cultura contemporànies. Feu un primer visionat de l'anomenat curt, i després podrem començar el debat. Aquí teniu algunes preguntes per iniciar el primer cinefòrum. Us animo a participar-hi i dir-hi la vostra! 1. Quin missatge creieu que vol donar el director a través d'aquest curt? 2. Com veieu el personatge protagonista, el Sergio? 3. Quina relació creieu que té el fil musical: "Te estás equivocando..." amb l'argument del curt? 4. Quin sentit té el proverbi de Confuci amb la història del personatge protagonista? 5.

Lectors i lectores d'aquest bloc, darrerament no he actualitzat gaire aquest espai, amb entrades diguem que he hagut de fer un parèntesi blocaire. Les dues raons per les quals he fet aquest petit parèntesi són les següents: la primera, és que la tasca docent demana molta dedicació, i la segona, és l'inici d'un nou camí, cursar el Màster d'Humanitats: Art, Literatura i cultura contemporànies. De moment, estic cursant tres matèries: Teoria social i cultura contemporànies, Filosofia contemporània i Mètodes de les ciències humanes (projecte treball de recerca). Això no vol dir que m'oblidi de vosaltres, ans al contrari, simplement, he necessitat un temps per dedicar-me a la feina, i a aquest nou camí que de moment començo. Moltes gràcies per la vostra constància, i comprensió.

i crea el teu poema visual , en forma de comentari, al teu bloc/blog, indicant l'enllaç . Anima't a participar en aquesta nova secció!

Què és per a cadascun de nosaltres la felicitat? Bé, aquesta pregunta no la puc contestar jo perquè cada persona tindrà una idea de què és el que us fa feliços o felices. Sovint els magazines de televisió, o els llibres d'autoajuda parlen d'aquest concepte, però sabem si som feliços? És clar que aquesta emoció no és eterna, ni constant, perquè els individus experimentem múltiples emocions cada segon del rellotge. Així, podem passar de la tristesa a l'alegria, i a l'inrevés en poc temps. Felicitat i tristesa són termes que no poden existir l'un sense l'altre. Si cerquem un exemple en la literatura, en trobarem molts que parlen de la felicitat. Precisament, aquest terme dóna títol a un relat de l'escriptora Katherine Mansfield, on la protagonista era una dona aparentment feliçment casada, amb vida social, una casa bonica, i al final, la narradora ens va insinuant el punt que trencarà aquesta estabilitat emocional, el descobriment de l'afer del seu mari