Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2015

Joc literari caldersià: Escriu el teu conte

Un cop més, hem de fer memòria d'algú que ja no hi és. Es tracta del 21 aniversari de la mort de l'escriptor Pere Calders. Un dels millors contistes i novel·listes de la literatura catalana del segle XX. Per homenatjar-lo us proposo un joc literari, a partir d'un conte breu caldersià, podeu fer els vostres contes, aforismes...

Aquí teniu el conte:

Balanç
Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva  vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.

Cinema i literatura: You've got mail

En la tarda de diumenge passat, vaig topar amb una pel·lícula interessant amb un discurs metaliterari destacable. Es tracta del film titulat Tens un e-mail, traducció del títol originari You've got mail. Aquesta història està dirigida per la directora Nora Ephron, i protagonitzada pels actors Meg Ryan i Tom Hanks. 
La trama es remunta a la dècada dels noranta,  Katlheen Kelly és la propietària d'una llibreria de llibres infantils i juvenils, heretada de la seva mare. A l'altre cantó, tenim en Joe Fox, Fox, ja sabeu que en anglès vol dir "guineu",  hereu de l'empresa i fortuna de la família Fox, i que decideix obrir una gran llibreria al costat de la llibreria de la Kathleen. Per tant, ja  tenim una part del conflicte,  un conflicte que es veu immers en dues històries paral·leles. La primera  és quan la llibretera i el senyor Fox es coneixen i a tots dos els neix l'orgull, creant un sentiment d'animadversió. I la segona històra, és quan tots dos prota…

Homenatges literaris: Maria Mercè-Marçal

Quan era encara una nena, i una adolescent anava al Parc que ara és el Patufet, que està enfront de la Biblioteca Central, de Santa Coloma de Gramenet. per passejar un gosset. A la paret hi havien escrits aquests tres versos:


A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Va ser el meu primer contacte amb la poesia de Maria Merçè-Marçal. I és que aquesta autora encara avui tan poc coneguda, va deixar escrites poesies plenes d'intensitat, passió, amor i harmonia. Quan entres en el seu cosmos poètic, t'enamora i ja no te' vols desprendre. Ella va ser una escriptora que a més de crear bells versos, també va reivindicar la seva condició de dona.  I segurament el seu camí, haurà obert camins de les noves poetesses d'avui. Aquest no vol ser un homenatge a algú que ja no hi és, sinó que vol ser un cant a la vitalitat i la universalitat de la poesia de Maria Mercè-Marçal. Us deixo amb el poema, &…

17 anys sense Maria Mercè-Marçal

Enguany es compleixen 17 anys de la mort de Maria Mercè-Marçal. Us convido a penjar poemes, versos, vídeos amb poemes cantats, d'aquesta gran dona i poetessa, tant en forma de comentaris com als vostres blocs/blogs o pàgines web. Animeu-vos i recordem, rellegim, somiem amb les paraules que va crear l'autora de poemaris com Desglaç, entre d'altres obres. I per trencar el glaç, endinseu-vos en aquests versos del poemari Bruixa de dol:

Pujaré la tristesa daltLES golfes 
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , 
el cartipàs vençut, la tarlatana vella. 
I baixaré les graus amb vestit d’alegria 
que hauran teixit aranyes sense seny. 

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Poemes visuals: Què et suggereix...?

aquest poema visual?

Nova secció: Endevina on és l'Arlequí

Enceto una nova secció, endevina on és l'Arlequí. De tant en tant, us penjaré una fotografia, i us posaré una pista, i vosaltres haureu d'endevinar on es troba l'Arlequí.
La pista: És una plaça on hi ha l'estàtua de l'escriptora Montserrat Roig. Ara us toca a vosaltres, esbrinar on és l'Arlequí.

Cinema i literatura: Shrek

Avui, repesco una secció una mica aparcada, però que com l'au fènix reneix de les cendres, si em permeteu aquesta metàfora ja tan universal. Doncs per recomençar aquesta secció sobre l'estreta vinculació entre la gran pantalla i la literatura, he triat el film Shrek que ja comença a ser un clàssic. És com sabeu un film d'animació, i està basat en els contes infantils populars de sempre, més ben dit, apareixen molts personatges com Pinotxo, els tres porquets, el llop, ... Ara bé, aquesta història no és la típica d'un bell príncep que passa per molts perills, i venç a un drac, s'enfila dalt una torre i la desperta i enamora amb un petó. Més aviat, és un conte on un ogre de nom Shrek, solitari i poc sociable, i amb molts complexes, que viu en un bosc, allunyat de tothom i amb cartells que adverteixen del perillós ogre. Gràcies a un ase molt xerraire, i al fet que el príncep, i futur rei, li encomana la tasca de rescatar a una princesa d'una torre, ell i l'ase…

Bústia de suggeriments: Suggereix, opina...

A la Bústia de suggeriments, podeu suggerir temes literaris, seccions, que voldríeu que aparaguessin en aquest bloc. No sigueu tímids, i digueu la vostra!

El taller: Nova secció

Avui és dia de novetats. Encetem El taller, una secció on podreu crear, inventar, escriure... a partir d'una imatge extreta d'internet. Avui us proposo que escriviu un microconte, conte, poema, aforisme... inspirant-vos en aquesta bella imatge.

El racó de llegir: Nova secció

A l'estiu comencen els dies de platja, de relax, de divertiment, i de noves seccions. Avui encetem El racó de llegir, un espai per parlar i compartir les vostres lectures. 
Quins llibres us endureu aquestes vacances si marxeu o quines lectures teniu pendents si us decidiu romandre a les vostres ciutats?

Crònica poètica: Una nit màgica!

Era de nit, però encara no s’havia post el sol. Em trobava  darrera d'un riu de gent, molt ben vestida, sense extravagàncies ni marques visibles. Vaig esperar uns segons,  i després de dir el meu cognom, un noi, d’origen aragonès, em va posar una polsera identificadora. Vaig entrar amb el meu vestit llarg, aquell que era pràcticament nou, i que estava abandonat a l’armari. Em vaig posar unes sabates de taló discret. Caminava a poc a poc, amb una barreja de sensacions màgiques. A cada passa,  em trobava amb cares que em resultaven familiars, però amb qui mai no hi havia parlat. Hi havia una barra, on podies demanar des d’un refresc fins a còctels carregats amb gotes d’alcohol. Hi havia també, una taula dedicada al pernil; un senyor tallava amb art i cura, trossets d’or ibèric, que es desfeia al paladar juntament amb de pa i un rajolinet d’oli. Després em vaig asseure en un dels sofàs blancs de disseny, i al davant tenia la Mar Bella, i el cel que, a poc a poc, s’anava tenyint de b…