Antaviana 6.0

Aquella foguera el primer pas. Es va mirar al mirall del menjador, es va veure aquells cabells rinxolats i pèl-rojos, els ulls color mel, i un seguit de pigues que semblaven dibuixar un camí en el seu rostre. Les cendres eren ferides del passat, ferides que ara es tancarien. La seva veu interior la va animar a sortir al carrer, i quan ja estava passejant per l'asfalt de la ciutat de Barcelona, va començar a ploure força, ella es mirava aquelles gotes i va somriure. Encara podia sentir la flaire de les cendres cremades. Continuarà...

Cendres, i més cendres, barrejades amb fum d'olor a cremat. Tot cremat a la llar de foc. Ella no s'ho podia creure, després de tot, allà hi havia part de la seva vida. Es va quedar sense paraules, el seu rostre es va transformar en un interrogant gegant, i encara sentia la farum de paper cremat. Era com si un ésser petitet hagués sortit de la seva ànima, i hagués llençat tot aquell gruix de paper a les flames, unes flames dansaires i juganeres.

Foto feta aquest matí a l'andana del metro per l'Arlequí Una història, poema, aforisme... a partir d'aquesta imatge.

La vida t'ensenya a encaixar cops díficils d'acceptar. Aquest estiu passat, arran d'un curs intensiu de dansa a l'escola Luthier de Barcelona, vaig assabentar-me que un noi de nom Ludovico Hombravella tenia càncer, el que jo desconeixia és que estava tan malalt que va morir al cap de pocs dies d'assabentar-me'n. I em vaig quedar sense paraules. Ludo de trenta i pocs anys, era un gran ballarí de claqué, i no només això sinó que cada vegada que sortia a improvisar ritmes amb els peus a les Tap Jams de claqué, transmetia la passió, la bellesa, i la seva grandesa humanes a través del seu art. Potser era algú que pràcticament no coneixia, però la dansa uneix, i s'estableix un vincle amb tots els qui gaudim veiem la unió de música i cos a través de l'acció de ballar. El que més em va emocionar van ser tots els missatges que Ludo va rebre a través de les xarxes socials per acomiadar-se'n.  A reveure, Ludo!

aquesta imatge?

Un any més, quan s'acaba el mes d'agost, arriba el setembre amb la Setmana del Llibre en Català i la Fira de Tàrrega 2015 . Els lectors i lectores dels llibres antics i nous podran gaudir durant tota una setmaneta d'activitats relacionades amb la lectura a la ciutat comtal. El dia 11 l'AELC ha organitzat una lectura de textos per part d'autors i autores, socis de l'entitat. Trobareu activitats per a totes les edats i per a tots els gustos. D'altra banda, aviat començarà la Fira de Tàrrega 2015, durant uns dies Tàrrega s'omple d'espectacles al carrer de tota mena, per a tots els amants del teatre. Tenint en compte que avui dia, tot canvia, i neixen noves maneres de veure i gaudir de la cultura, és bo veure que hi ha esdeveniments que perduren i creixen amb nosaltres. Benvingut, sigui el mes de Setembre, perquè tots els lectors i lectores i amants del teatre podrem gaudir de bones propostes culturals.