Un dissabte a la nit, vaig anar al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. Vaig seguir els rituals, donar l'entrada perquè me l'estripessin, buscar el seient a les fosques, ja que arribava tard, amb el risc de caure a causa dels talons i del meu pèssim equilibri. Un cop asseguda, a l'escenari hi havia una habitació de despatx, amb una cadira, una taula i un micro, on romania assegut el protagonista masculí, intepretat per en Ramon Madaula. Enfront d'ell hi havia una taula de despatx, amb un ordinador d'últimíssima generació, i una dona vestida amb una bata blanca. Darrere d'ells hi havia una pantalla de televisor, que no era gratuïta. L'obra començava amb un psicotècnic fet per la dona, a l'home, entre rialles i ironies. Tot semblava una broma, fins que ella li explica que pel contracte firmat havia de contestar bé tota una sèrie d'enigmes, perquè sinó part de la seva família podria patir algun mal, i aquí és on entrava la funció del t