L’autenticitat moderna de Lorca i l’autenticitat postmoderna en l’actualitat.

-





4. L’autenticitat moderna de Lorca i l’autenticitat postmoderna en l’actualitat.

Actualment, autors com Potter (2010)[1] neguen que estiguem renunciant a la cerca de l’autenticitat, argumentant que ha esdevingut una obsessió perillosa perquè ens aboca a una actitud antisocial, anti conformista i competitiva, que privilegia l’autorealització i l’autodescobriment, per sobre de qualsevol compromís col·lectiu.

En cap dels dos casos, ni el grup La Barraca  de Lorca ni el grup de Santa Coloma, Lauta, fomenten actituds antisocials, i competitives.[2]

Detrás de La Barraca está el ministerio de Instrucción Pública de la II república, a cuyo frente está Giner de los Ríos. El proyecto se crea en 1931. Su objetivo fue llevar el teatro clásico español a zonas con poca actividad cultural en la península. Fue una extraordinaria iniciativa en la que se unieron la administración de la república e intelectuales y artistas. Desde luego, el espíritu de la Barraca influyó, de alguna manera, en los grupos de teatro independiente.






[1] R. Martínez Sanmartí, Cultura i mercat. Editorial UOC. Barcelona. 2012. Pàgines, 72-73.
[2] R. Caño Valls, “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016.
[3] R. Caño Valls “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016.

[4] R. Caño Valls “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació