Joc Literari: Versos barrejats

-




Avui encetem un nou joc literari. Aquí teniu quatre versos de quatre poetes catalans, dos homes i dues dones. Es tracta d'endevinar a qui pertany cadascun dels versos. Animeu-vos a participar-hi!.

Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Si presento la mudança
entremig del meu costum, 
és que alguna cosa hi dansa. 
Serà boira, serà llum?

 L’aire càlid als ulls de l’hivern 
començava a mentir a les ales grises 
d’ocells erràtics dins els arbres nus. 

 De sobte, amb lleu frissament, 
una branca s’estremia… 
Era un aucell que hi venia? 
era el sospir d’un absent?.. 

 El 1r vers és de Gabriel Ferrater, el  2n vers és de Clementina Arderiu, el 3r és de Joan Margarit i el 4t de Maria Antònia Salvà!  Moltes gràcies, Antoni Colldeforns, Carme Rosanas i Sa Lluna per participar-hi i per la vostra estima a la poesia catalana de tots els temps.

Comentaris

  1. Carme Rosanas16 de setembre del 2016, a les 23:47

    El tercer

    L’aire càlid als ulls de l’hivern
    començava a mentir a les ales grises
    d’ocells erràtics dins els arbres nus

    És de Joan Margarit

    ResponElimina
  2. sa lluna17 de setembre del 2016, a les 2:46

    De sobte, amb lleu frissament,
    una branca s’estremia…
    Era un aucell que hi venia?
    era el sospir d’un absent?..

    De M. Antònia Salvà.

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls17 de setembre del 2016, a les 17:19

    Molt bé, Carme i Sa Lluna ja en teniu 2! Felicitats!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació