Antaviana 6.0

Avui dedico el post número 1600 a l'aniversari del gran Joan Brossa. Des del 30 de desembre de l'any passat i fins avui, la Fundació Brossa ens ha tornat a captivar amb l'homenatge brossià sota el "hastag" #personatges brossians. Cada dia, la Fundació esmentada penjava al twitter un "personatge que deia alguna cosa, i nosaltres, els amants de la seva obra, havíem d'acabar la frase, i construir Antipoemes. Així doncs, molts hem estat dia a dia, esperant la imatge brossiana per pensar, crear, el nostre Antipoema brossià, sempre des de l'estil de cadascú, però amb l'ombra de'n Brossa a prop. Felicito doncs des d'aquí tanta la Fundació Joan Brossa com a tots els participants que l'han fet possible. I per això, trenco la xifra de 1600 dedicat a recordar, llegir, redescobrir... una de les figures catalanes més emblemàtiques i especials: Joan Brossa.

Aquests dies el Paral·lel està ple d'ofertes de teatre musical, Scaramouche de Dagoll Dagom, i ara també Moustache al Teatre Apolo. Aquesta darrera és una obra escrita per Coco Comín, és una història que se situa a la ciutat de Londres del 1910, i el protagonista és un "clown" que treballa en un espectacle. Al voltant de la història del "clown" que no explicaré, hi ha un seguici de ballarins i ballarines de claqué i cantants. Diferents coreografies multiculturals, que combinen l'humor i la bona música amb instants dramàtics. Potser pot semblar d'entrada una obra absurda, sense sentit, però és qüestió de seguir la història del "clown" al llarg dels dos actes per copsar-ne el sentit. Recomano aquesta obra per aquells amants dels musicals, amb dansa i música, i també per aquells qui estimen el teatre de text.

ANY NOU 2017!