Els baobabs: Crea la teva aventura... amb La Carbasseta, la bruixa de Marie Money

-


Avui en dia, gràcies als més menuts descobrim meravelles de la Literatura Infantil i Juvenil que es poden trobar a les biblioteques. Els meus nebots de 4 i 6, em van portar el conte Crea la teva aventura... amb Carbasseta la bruixa de l'autora Marie Money. Es tracta d'un conte que està dividit en pestanyes separadores que contenen dibuixets. Des de la primera pàgina, quan la narradora explica l'aventura de la Carbasseta, la bruixa, el lector o lectora pot triar dues opcions per continuar la història, i de fet es poden arribar a llegir 14 històries diferents. Trobo que és un llibre increïble perquè els lectors i lectores més menuts poden decidir com serà la història, i després en poden fer una altra triant un altre camí i així successivament. Penso que llibres com aquest desenvolupen la curiositat i també l'enginy dels petits lectors i lectores, ja que volen saber com continuarà la seva història a partir de la seva tria. Recomano doncs a tots els nens i nenes d'entre 4, i 6 anys aquesta meravella de llibre.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació